LA VIDA QUOTIDIANA A L'EDAT MITJANA

1.AL CAMP:

COM VIVIEN ELS PAGESOS:

MENJAR: cada camp no donava més que una collita cada dos anys. Però, moltes terres no podien mantenir aquest ritme de producció i havien d'abandonar-se al cap d'alguns anys. La civilització medieval era quasi exclusivament rural.

FEINES DEL CAMP: Tothom vivia una existència dominada pel cicle dels treballs agrícoles i la seva subsistència depenia de la terra, d'on obtenien els recursos. Era una economia de subsistència.

VIVENDA: La casa dels pagesos era tova, pedra o fusta, depenia dels materials de la regió.

FESTES: Algunes activitats pròpies de les feines del camp sovint agafaven un caire festiu, ja que eren feines que necessitaven l’ajuda i la col·laboració de tots, per la qual cosa es reunien família, amics i veïns i, a més de fer magistralment aquestes feines, aprofitaven per comentar les darreres notícies, fer un bon àpat, entonar algunes cançons populars i encetar algun ball de fandango. D’aquesta manera s’enriquia la vida social de les famílies pageses.

CÀRREGUES SENYORIALS:  Per Sant Joan els pagesos han de segar els prats del senyor i portar-ne els fruits al castell. Després han de netejar els fossats del castell. A l'agost han de segar el blat i dur-lo al graner, però no hi poden entrar les seves garbes fins que el senyor no n'ha agafat la seva part. Al setembre han de donar-li un porc de cada vuit, i dels millors. Per Sant Denís han de pagar el cens. Al començament de l'hivern han de treballar la reserva senyorial per a preparar la sembra. Per Sant Andreu han de donar un pastís al senyor i per Nadal, pollastres bons i fins. El Diumenge de Rams han de donar-li una part dels bens del seu ramat. A més, han de treballar a la ferreria, anar al bosc i tallar llenya per al senyor i fer, amb la seva carreta, tots els transports del senyor. El moliner del senyor, per moldre el gra dels pagesos, es queda amb una part del gra i també de la farina.

COSTUMS: Parlar de costums, tradicions i creences comporta un alt risc d’infidelitat amb la realitat, i les hipòtesis i conjuntures adquireixen carta de naturalesa destacada. Sils no n’és una excepció, i per tant la notícia oral s’anteposa a la documentació escrita.

COM VIVIEN ELS ECLESIÀSTICS:
MONESTIRS: tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo, dit en aquest cas ermità o anacoreta. L'edifici on viu aquests monjo solitari s'anomena ermita. Els monestirs poden variar molt en grandària; des d'una petita llar que allotja només a un ermità o, en el cas de les comunitats, des d'un únic edifici d'habitatges per a un superior i dos o tres monjos o monges, als complexos immensos d'habitatges, finques i tallers per a desenes o centenars de monjos o monges.

ORDRE DE SANT BENET: més conegut sota el nom d'ordre benedictí, és un ordre monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, benets o monjos negres, posposen el seu nom les sigles O.S.B..
 MENJAR: El primer àpat constava de dos plats, un de faves o llegums, herba o condimentats amb una mica de cansalada i un col, enciam o amanida variada. A aquest menú s'agregaven tres vegades per setmana cinc ous fregits, i de tant en tant una porció de formatge cuit.FEINES DELS MONJOS:  Eren els únics que sabien llegir i escriure. També feien còpies de llibres a mà i per això s'anomenaven copistes.
OFICIS RELIGIOSOS: Comencen la seva jornada aixecant a les 4:30 am per estar llestos a l'Ofici Diví (vigílies) que és a les 05:15 Alguns germans segueixen la seva meditació, pregària personal, o alguns altres necessaris menesters. A les 6:00 am comencen els Laudes (pregària del matí). Acabada la pregària, sortim de dos en dos fent reverència al Crist Negre, per després preparar al Gran Banquet, és a dir, la celebració de l'Eucaristia a les 6:30 am Acabada la Santa Missa, es beneeixen els pelegrins, les seves imatges i vehicles. A les 7:30 am, tenim l'esmorzar, temps en el qual es pot parlar al menjador. Acabat l'esmorzar a les 8:00 am, cada un es dirigeix ​​al seu treball o estudi. Els membres de la Comunitat que ja són professos, és a dir, que ja tenen vots, tenen alguns treballs específics que l'Abat (Superior) els ha encomanat. A les 11:00 del matí, es celebra la Santa Missa a la Basílica. En acabar la Santa Missa, els germans surten altra vegada a beneir als pelegrins, les seves imatges i els seus vehicles. A les 12:30 pm, els monjos es reuneixen, com a comunitat per dinar, no és només el reunir com qualsevol grup, sinó que cada un forma sòlidament la Comunitat, com un gran signe. les 3:00 pm L'hora nona, els monjos que estaven en altres activitats, emprenen la jornada de la mitja tarda en el que cada un té encomanat. A les 5:00 pm comença la celebració de l'Eucaristia. Els sacerdots confessen als pelegrins, els germans, postulants i aspirants ajuden acòlit i impartint l'Eucaristia als pelegrins.
Ens reunim a les 6:25 pm Per l'hora del Stati (temps de silenci i meditació), després ens dirigim de dos en dos per al Presbiteri de la Basílica, per començar a les 6:30 pm l'oració de Vespres. A les 8:00 pm cada un realitza el que li correspon: estudi, lectura o alguna altra tasca d'acabar. a les 8:30 pm per compartir amb aquesta persona i amb la Comunitat. Normalment la jornada del dia acaba amb l'oració de Completes (oració de la nit). Aquesta oració la tenim a la capella del monestir a les 9:00 pm Acabada la pregària, cada un es dirigeix ​​en silenci a les seves habitacions per descansar o preparar alguna cosa pendent, com ara projectes pastorals o classes que haurà d'impartir el següent dia. 

COM VIVIEN ELS NOBLES:

CASTELLS: Durant l'Edat Mitjana, en els regnes cristians del nord de la Península Ibèrica havia una societat feudal. La majoria de la població vivia en el camp i com activitat econòmica tenia l'agricultura.

En el lloc més alt, es situava el rei, era la màxima autoritat. Per davall havien tres estaments:

-Els nobles, encarregats de fer la guerra.

-Els monjos, dedicats a l'oració, a la lectura i a l'escriptura i a la còpia de llibres.

-Els llauradors treballaven la terra.

MENJAR: L'alimentació és relativament equilibrada i diversificada.
   Les racions alimentàries solen ser elevades, especialment en gran quantitat de carn consumida (uns 100 quilos per habitant i any) i de vi (un litre diari).
La taula de la noblesa espanyola d'aquesta època es caracteritzava per la quantitat, però no per la qualitat, ni tampoc per la varietat. Segons escriu Braudel: "En el millor dels casos, es tractava d'un luxe per tragones. El tret dominant de la taula dels rics, era el malbaratament de carn". 

ACTIVITATS DE LA NOBLESA: 
CAÇA: La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç pel seu aprofitament com a matèria primera. els Nobles per menjar carn solien anar a caçar amb els amics. Normalment a la zona que caçaven hi trobaven:bous, vaques, porcs, eriçons, esquirols... -Peix: també acostumaven a menjar peix, i el que més menjaven era el bacallà.

TORNEJOS : En la torre de l'homenatge vivien el senyor i la seua família, rebien els cavallers i els convidats.
 

GUERRA: La distracció preferida dels nobles era la participació en els torneigs. La senyora dirigia els servents i intervenia als torneigs com a dama d'honor.

Això la va portar a organitzar els seus propis motins, com la frustrada "Revolta dels cavallers palatins" del 1523 liderada per Franz von Sickingen. Alguns petits nobles es dedicaven al saqueig, cosa que no contribuïa a millorar la situació en la qual ja es trobaven els camperols.

FESTES: reunien a la cort als seus palaus i feien grans banquets. Organitzaven grans balls.


MÚSICS: La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'imperi romà. A l'Edat mitjana sovint es classifiquen els instruments segons el seu ús, o el que venia a ser el mateix, segons el seu volum sonor en instruments alts o de música alta, és a dir, d'un volum considerable i aptes sobretot per a la música a en espais oberts, i els instruments baixos o de música baixa, de menor volums sonor, escaients per a la música d'espais tancats, ja fossin eclesiàstics o de la cort.
ACTITUDS DELS NOBLES RESPECTE ELS PAGESOS:
Els nobles davant els pagesos els tractaven molt malament, estaven sotmesos als abusos dels nobles i els pagesos pagaven impostos i eren no privilegiats cosa que els pagesos si que tenien que pagar, cens primer amb espècies i després amb diners.

2.A LA CIUTAT:


CLASSES POPULARS: La societat de classes és la societat que apareix amb la revolució industrial, i que es caracteritza pel fet d'estar dividida en classes socials segons la riquesa de les persones. La classe dominant està formada pels elements que posseeixen els mitjans de producció, associada tradicionalment a la Burgesia, mentre la classe dominada només té la seva pròpia feina: l'anomenat també Proletariat. 

ELS MARGINATS: 
Els jueus: nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient. L'etnicitat, nacionalitat i religió jueva està estretament interrelacionada, ja que el judaisme és la confessió religiosa tradicional de la nació jueva.
Els esclaus:  Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de manumissió.
Els musulmans:  Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada a diverses èpoques i en diversos indrets a través dels profetes, en especial Abraham (en àrab Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa). La tradició majoritària sosté que els missatges i revelacions anteriors han estat alterats i que Muhàmmad és el darrer profeta, l'home perfecte que aporta el missatge definitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per Adam.

COSTUMS: 
Nadal

Començant per el Nadal, direm sobre aquestes que són festes que se celebren des de les albors del cristianisme, coincidint amb l'acceptació de la religió. Així ho mostren les fonts gràcies a les quals sabem que dies marcats en vermell com el 6 de gener, el naixement de Jesucrist, se celebra des del segle VI.

Carnestoltes

Fent un salt fins al febrer, ens topem amb el Carnestoltes, festivitat que encara avui segueix provocant discussions sobre la seva procedència. En el que sí semblen estar d'acord és en el caràcter que durant l'edat mitjana van adquirir, modificades i barrejades al costat de les celebracions de totes les festes que anteriorment es produïen a l'hivern com aquella dedicada a assegurar la fecunditat de la dona (15 de febrer ) o la que venerava a les dones casades (1 de març).

Si atenem al seu nom, Carnestoltes significa també l'inici de la Quaresma-que comença el Dimecres de Cendra-, temps en què s'imposen les privacions de manera que els dies de Carnaval serveixen per menjar aquells aliments que després estaran prohibits i per practicar les activitats mal vistes abans de, atenent al calendari eclesiàstic, el calvari de Jesucrist.

Són a més, gràcies a l'anonimat i la permissivitat extrema que precedia a la prohibició, moments de crítica a tot allò que no agradava al moment.

setmana Santa

La Quaresma concloïa amb l'antiga festa de la primavera-actualment anomenada Setmana Santa-on es commemorava la mort i resurrecció de Crist per mitjà de passos, figures que es mostraven en les processons, manifestacions que van sorgir en les comunitats mediterrànies al voltant del segle XV.

festes familiars

Batejos, bodes i funerals eren els motius familiars de celebració més habituals. Eren actes que marcaven els temps de les persones i servien, al mateix temps, per reforçar els llaços familiars.
  
MERCAT: En els mercats de la ciutat, els pagesos venien fruites i verdures, cereals, pa, animals de granja...

MALALTIES:Una de les malalties més conegudes era la pesta.

L'any 1347 la pesta es va expandir per Europa
la pesta és una malaltia causada pel bacteri Yrsiria pestis que es contagia per les puces a traves de la rata negra (Rattus ratus)
que avui coneixem per la rata del camp. A l'Edat Mitjana la gent era molt supersticiosa i es van demanar qui havia introduït la pesta i es van creure que eren els jueus per això van ser assassinats o cremats per millars. Altres van pensar que la pesta era un càstig de Déu i creien que havien de expiar els seus pecats.

Quan la pesta va desaparèixer a mitjan de segle, havia mort la tercera part de la població europea.

 

EXEMPLES DE CIUTATS MEDIEVALS:

EXEMPLE D'UN TORNEIG MEDIEVAL A MONTBLANC:
http://www.tv3.cat/videos/1197369